situat en un espai natural amb potencial de corredor ecològic, en el punt de desconnexió entre els parcs naturals del garraf i el parc agrari del baix llobregat, a tocar del sistema de parcs del pla d’espais naturals protegits (pein), castell de rels s’organitza a partir d’una secció esglaonada que restitueix part de les condicions ecològiques de partida del solar mitjançant la reposició d’espècies vegetals autòctones en els terrassaments dels habitatges; una resposta arquitectònica capaç de restituir part de l’hàbitat perdut amb l’edificació i recuperar la capacitat de segrest i emmagatzematge de co2, preservant al màxim la condició natural i paisatgística del lloc, que incorpora la veu ciutadana que ha posat en crisi la tala de la pineda del castell; com a part de l’estratègia d’apropar l’espai forestal a la ciutadania, l’accés principal a peu de cada comunitat (h1.a, h1.b) es fa des del bosc, pel camí de la pineda; el bloc h1.a ofereix una comunicació directa del conjunt d’habitatges amb el carrer pietat, des d’on també accedeixen els vehicles; el sistema d’agregació format per dos atris distribuïdors amb funció de ventilació, captació i refredament passiu dels habitatges, situats cadascun al centre de sengles perímetres rectangulars, dona accés a 8 habitatges per replà, amb un total de 72 habitatges; el buidat esglaonat permet maximitzar l’assolellament de tots els habitatges generant façanes a sudest i sudoest en els habitatges amb ubicacions desfavorides a nordest i nordoest; a la vegada, l’eixamplament de la secció entre els dos volums permet que no es facin ombra l’un a l’altre, especialment a les façanes nord; l’edifici renuncia a part del gàlib per tal que tots els terrassaments vegetals rebin radiació solar directa (vista façana nord); gràcies a l’atri i al sistema d’esglaonament, tots els habitatges tenen ventilació creuada; s’aposta per una retícula que augmenta la cèl·lula mínima fins a una superfície útil de 14,o6 m2 (3,7ox3,8o m); la posició dels nuclis humits es manté invariable mentre la tipologia varia en altura per generar habitatges de dimensions i components diferents i adaptar-se a la desmaterialització del volum; l’element idiosincràtic de l’habitatge és una coberta verda d’1 m de profunditat de terra vegetal de baix manteniment que en alguns casos constitueix una extensió de l’habitatge cap a l’exterior. Aquesta sobrecàrrega és possible gràcies a un sistema estructural de llums petites coincident amb els elements de la compartimentació; l’esglaonament, present en edificis de l’entorn, permet conservar les vistes dels habitatges de la façana forestal del carrer pietat cap a la pineda; l’edifici ofereix al bosc un suport a la biodiversitat a través d’una façana orgànica, mimètica i decreixent que reafirma el protagonisme de la natura; l’accés als habitatges des de la pineda del parc del castell forma part de l’estratègia d’apropament de l’espai agroforestal a la ciutadania