la proposta és sensible a les preexistències i recupera els traçats urbans, la memòria, l’arquitectura, i la importància dels jardins per a potenciar a través d’ells noves visuals i les relacions que fan a l’edifici més inclusiu, accessible i adaptable a les noves necessitats tant urbanes, com a patrimonials, programàtiques, mediambientals i normatives d’una manera més amable i respectuosa; es plantegen tres tipus d’intervencions, procurant preservar l’essència i esperit del convent, quant al caràcter d’espai tancat, conservant tant l’arquitectura com els murs que ho delimiten, per a conservar així el seu misticisme i atmosfera:
1. intervencions sobre el construït: es recuperen i potencien els espais del claustre i les seves relacions amb l’exterior, reintegrant zones que havien quedat en desús, com els safaretjos o cuines, per a incorporar-los en els recorreguts; la intervenció més destacada és la incorporació d’un espai vestibular clar, actualment inexistent en l’edifici, que resol els desnivells de manera natural; a més, s’eliminen espais annexos, com l’escala de l’església i de les cuines, que dificultaven l’accessibilitat i la claredat en la circulació interna; una altra operació significativa és la conservació de la memòria del noviciat, que, encara que manqui de valor patrimonial i funcional, es transforma en part dels nous jardins de les hortes
2. intervencions en els buits existents: La intervenció es realitza només en punts estratègics, per a cosir les vores, unificant el conjunt i resolent la façana urbana del convent al carrer muro dels navarresos; aquí se situarà la llibreria, una sala de lectura i l’arxiu; a més, es continua l’adarb amb una nova construcció que incorpora l’àrea d’administració
3. intervencions en els espais de les hortes: es potencia el jardí espai públic permeable, un refugi climàtic obert a la ciutat; es proposen dos àmbits: la zona dels ombús, que funciona en combinació amb les ruïnes del noviciat, mantenint la memòria i estructura del pou que alimentava les antigues hortes; i la zona de recuperació d’horts que es connecten a través d’una promenade d’espècies tradicionals dels horts que potencia la presència del mur de tancament del convent com a part de la memòria. Quant als espais oberts, també es posa en valor el compàs com a espai de benvinguda, la connexió discreta entre el claustre, les hortes i la porta sobre el mur, així com els antics patis de safaretjos i cuines com a part dels recorreguts.