la plaça actual es troba situada a la coberta d’un aparcament públic situat en soterrani amb dos nivells; l’actuació contempla la remodelació de la superfície a nivell dels carrers i intervencions a l’aparcament actual per tal de resoldre les patologies derivades de l’actual urbanització de la plaça; la plaça alfons XII està situada al bell mig de l’eixample del XIX, que es va formar a l’enderrocar les muralles del sud de la ciutat; està separat del barri del temple pel traçat de la línia del ferrocarril la qual es preveu transformar al perdre la continuïtat del seu recorregut; ocupava l’espai de l’actual plaça alfons XII i solars veïns el baluard de la mitja lluna, una barbacana que s’emplaçava al sud de tortosa entre el portal del temple i el portal de sant joan del camp; va ser enderrocat entre el 1891 i el 1894 i se’n té alguna imatge fotogràfica parcial; havien aparegut restes amb l’enderroc del mític “coliseum” a l’estiu del 1972; i va poder quedar documentada, a partir de la decisió municipal el 1981-82 de realitzar la construcció de l’aparcament soterrani, en una primera campanya d’excavació arqueològica el 1986 i una segona a l’estiu de 1987; la proposta comporta una mirada amplia sobre el lloc i representa una oportunitat de considerar el conjunt de l’eixample de la ciutat i la seva relació amb el centre; l’atenció a les previsions del poum i del pla de mobilitat de 2oo7: l’extensió de la zona de vianants del centre realitzada al voltant de la plaça de l’ajuntament, la relació amb la futura nova centralitat de l’àrea de l’estació al desaparèixer el traçat de la línia del ferrocarril, les connexions amb l’eix vora riu que contempla el poum; les transformacions que la ciutat està portant a terme en aquest entorn: la transformació del carrer cervantes, la voluntat de modificació de l’avinguda de la generalitat per convertir-la en el carrer major; l’eixample de tortosa és un espai de gran afluència en el qual cal tenir present la diversitat d’usuaris, la modulació d’usos i activitats, on cal millorar la interrelació entre les persones i l’entorn i millorar el confort ambiental; re-naturalitzar la ciutat, en el sentit que l’urbanista humanista jan gehl indica, basada en la reducció del cotxe a l’interior de la ciutat i en fer l’espai públic entre edificis “la sala d’estar” de la ciutat, està a la base de la proposta; la comunicació entre la part baixa de la ciutat vora riu i la part de muntanya, des de la rambla de felip pedrell a la carretera de la simpàtica, per on actualment s’accedeix a l’hospital de referència de les terres de l’ebre, és imprescindible; la proposta planteja re-assignar les vies de prioritat riu-muntanya al par dels carrers genovesos i sant joan b de la salle en sentit muntanya i al carrer de ramon berenguer IV en sentit riu; aquesta disposició de vials de circulació prioritària permet re-situar els accessos a l’aparcament existent sobre el carrer ramon berenguer IV; les operacions de la proposta consisteixen en disposar d’una plataforma única amb accés per les cantonades de la plaça amb una solució unificada i adaptada als desnivells de cada punt; possibilitar la plantació de vegetació a la plaça a la zona de l’antic tram de rampes, creant un espai d’ombra i estada al llarg del carrer argentina; concentrar els accessos de vehicles i de usuaris de l’aparcament a la banda del carrer ramon berenguer; accedir amb vehicle des del punt central, front el carrer màrtirs de 1640; desplaçar del límit exterior de la plaça el cos d’accessos, escales i ascensors, ampliant la visual al carrer ramon berenguer IV; generar una pèrgola que generi ombra per a l’estada, que permeti incorporar plaques fotovoltaiques per generar energia elèctrica, i un escenari per a possibles actuacions a la plaça