des de la seva construcció en 1882 a barcelona com a primer museu públic de la ciutat, el museu martorell ha estat objecte d’actuacions de reforma, urbanístiques i revisions de plans d’usos que ho han submergit en l’aïllament urbà; el nou museu devia materialitzar l’afany de transformació social de la institució basat en l’accessibilitat; es va prendre com a referent la vocació d’obertura i el deure d’accessibilitat del museu ambulant, un artefacte portàtil que el museu de ciències utilitza com “boîte-en-valise”: un museu en si mateix que passeja qual “museu de butxaca” per a acostar les col·leccions fins a centres penitenciaris i hospitals amb malalts de llarga durada; la rehabilitació assumeix com a pròpia la tesi de fontserè: un cos permeable, obert a la ciutat, capaç de convertir un límit en un llindar urbà; les intervencions quirúrgiques sobre les dues façanes principals permeten re-significar l’entorn de l’històric parc de la ciutadella, cridat a ser el nou pol científic i acadèmic de la ciutat; es buida la plementeria de fàbrica estucada que emplena l’intercolumni, conservant els elements (pilastres i entaulament de pedra) amb més vocació de permanència de la façana; aquesta mateixa operació es replica a l’interior amb estintolaments i enderrocaments selectius; la planta baixa es converteix en un vestíbul passant, amb totes les seves portes potencialment obertes de bat a bat; l’actuació des-jerarquitza els accessos transformant la façana de darrere en un davant; l’actuació a les façanes bascula entre l’exigència de manteniment integral de la volumetria a conseqüència de la catalogació de l’edifici com bé cultural d’Interès local i la necessitat d’adaptar la preexistència als paràmetres d’accessibilitat, sostenibilitat i les noves necessitats museogràfiques; l’actuació propícia l’obertura d’un pas de vianants que inaugura un nou recorregut urbà entre les seus universitàries del carrer wellington i els espais públics que des de l’església de santa maria de la mar fins al mercat del born desemboquen al carrer que dona nom a la nova funció urbana del museu: la porta de la fusina; a les naus laterals el projecte opera en les antípodes: mentre la permeabilitat del cos central exigeix actuacions necessàriament estructurals, la precària prestació tèrmica de les naus laterals precisa una intervenció estrictament epidèrmica sobre l’envolupant; part important de la rehabilitació consisteix a implementar un sistema de climatització d’altes prestacions en un edifici que per la seva pròpia tipologia monumental manca d’espais servidors
